Les Municipals

19 maig 2011

Queda molt poc per tornar a decidir a les urnes i la gent de a peu estem cada vegada més desencisats. Dic la gent de a peu i em refereixo a gent com jo , mileuristes, amb hipoteca i el cònjuge a l’atur sense dret a cap prestació, amb despeses que ratllen els ingressos i pregant cada dia perquè no hi vingui un gasto inesperat que superi la nòmina, perquè estalvis ja no queden, han tocat fons amb el que em toca pagar per la Renda del 2010. Em refereixo a la meva mare, vídua amb una pensió de 500 i poc euros, a la meva germana que ha de fer feines en “B” hores i hores i hores fregant  perquè la seva nòmina no dona per tirar endavant la casa amb els dos nens. Al meu germà que tan be es guanyava la vida a la construcció i que fa anys que les seves mans ja no son rugoses i blanques pel guix, sinó plenes de ferides de fer “remiendos”...

Arribant a casa llegeixo els cartells de propaganda amb els que han inundat el meu poble, els meus arbres, les parets, fanals, fins i tot la tanca de la Renfe (fa vergonya el que heu fet a l’estació de Vilassar: no respecteu res, estem al TOT S’HI VAL!!) mentre penso: com a poc 0.10 el cartell, i vaig multiplicant fins que sumo: amb els d’aquest carrer pago el rebut de la llum, o el del gas, o.... . Arribo al portal i les bústies  plena: tríptics, cartes embolicades amb plàstic, més i més paper polític. Mentre pujo a casa en venen al cap noticies  llegides als diaris com  lo de les subvencions dels iots de luxe, els Liceos on estudien fills de polítics, la corrupció, les estafes a la Seguretat Social dels de Ubrique, els Millet i senyores, ... I em venen ganes de plorar. Què ens esteu fent Senyors polítics? Perquè us en rieu de nosaltres? Perquè ens estrenyeu el cinturó si ja no es pot més: se’ns toca la panxa als ronyons?...

I aquestes eleccions son les més difícils de totes, perquè triarem a algun veí del poble al que veurem com prosperarà a no ser que sigui reelegit i ja hagi prosperat;  als regidors que abans de ser-ho eren amics que  ens parlaven de les seves misèries i ara ni ens parlen de tant altius com s’han tornat... Si, aquesta vegada em constarà molt confiar en algú. M’heu tret la confiança a cops...  Desprès parlareu de l’absentisme i dels vots en blanc... En fi...